ES / CA / EN

Celebracions/Celebraciones

18/02/2011 - blog


Tanzilya ya lleva dos años en Barcelona. Su lengua materna es el kirguís, aunque también habla uzbeco, pues su familia paterna procede de Uzbekistán. “En el sur del país el kirguís está muy mezclado con el uzbeko, pues son países fronterizos”.
L`Ábel s’expressa en un català impecable, però li agrada parlar amb la seva filla en hongarès. “La llengua hongaresa dóna molta importància al vocabulari infantil, hi ha moltes paraules que només es fan servir quan parles amb mainada, fins i tot se n’ha fet un diccionari. És un llenguatge molt musical, ple d’onomatopeies”.
Amb ells estic preparant el meu granet de sorra per al Dia de la Llengua Materna, a través de COM FUSIÓ, un grup de gent de diferents procedències sorgit de l’Associació d’Amics del Museu Etnològic, i del projecte Linguapax del Centre UNESCO de Catalunya. Quina sort, poder escoltar altres llengües, descobrir la seva melodia, les seves peculiaritats…
Però… què celebrem el Dia de la Llengua Materna?
La data oficial d’aquesta diada és el 21 de febrer. En aquest mateix dia, l’any 1952, l’exèrcit pakistanès va obrir foc contra la multitud de parlants de llengua bengalí que es manifestaven pels seus drets lingüístics a Dhaka.
Penso que he tingut sort en créixer en una època on cap de les llengües que he sentit parlar des de petita a casa no estava prohibida, sort de poder-les estudiar a escola, sort de què ningú no em fes triar-ne una. I de seguir dient brunyols i carrotes, malgrat tants d’anys de vida a Barcelona. Quina sort. Qué suerte.
Entonces… ¿Qué se celebra?
Por mi parte, propongo que cada cual celebre lo que quiera. Yo, por ejemplo, celebro mi suerte, suerte de conocer gente de tantas culturas diferentes, suerte de poder escuchar otras lenguas, descubrir su melodía, sus peculiaridades…
Nos vemos el 26 de febrero a las 12. Fins ben aviat!

Los comentarios están cerrados.