ES / CA / EN

Un museu que vol fer amics

10/02/2010 - blog

El Museu Etnològic de Barcelona em fa pensar en un d’aquests castells màgics dels contes, que apareixen i desapareixen entre la boirina.

S’amaga entre les faldes del bosc de Montjuic, i poca gent pot arribar-hi amb els ulls clucs, doncs és com si cada vegada es mogués un xic.
Això fa que molta gent no sàpiga situar-lo amb certesa i desconegui les seves meravelles. Tam-tams de Papua Nova Guinea. Mocadors de farcell japonesos. Motllos de formatge del Pallars. Fundes per a crucifixos d’Etiòpia. Màscares tibetanes… I cada objecte amaga una, dues o milers d’històries, que els narradors del museu portem sempre a sobre, frissant per sortir de les butxaques, dels mitjons, dels ulls, de les orelles, i continuar el seu camí, de boca a orella, empesos pel vent.

Sembla ser que, com passa als contes, el museu ha decidit provar fortuna i fer camí, fer amics. De moment, ja n’ha fet uns quants. Tot un grup de gent de diferents disciplines: antropologia, fotografia, imatge i so, teatre, arts plàstiques, investigació, narració, història… Tots amb ganes de fer coses. Quines? De moment, ja n’han fet una de ben grossa: l’associació Amics de l’Etnològic, que va començar a caminar el passat diumenge 7 de febrer amb una Festa oberta a tothom.

Els narradors vam tenir també el nostre espai a la festa, a la sala Origens del Museu, l’indret misteriós on dormen els objectes no exposats, ideal per deixar-hi reposar els bons vins, coure-hi a foc lent les històries… I n’hi va haver d’arreu, des de tradició tàrtara, catalana, eslava, jueva, equatoriana, algeriana…

I a la resta del museu, una pila de gent amunt i avall, d’activitat en activitat. Va ser un dia en què el Museu Etnològic va aparèixer nítidament a tots els mapes. Potser a partir d’ara ja no jugarà tant a fet i amagar, per facilitar l’arribada a bon port a tots aquests amics nous de trinca.

Deja un comentario