ES / CA / EN

Cervantes conta

23/07/2020 - bloc

Léeme en Castellano

Read me in English

Aquests dies al poble hem tornat a una fase inicial de confinament per un discret brot de covid-19 que ens ha situat al mapa i de propina ens ha obligat a cancel·lar totes les activitats del Sant Jordi d’estiu, una mena d’operació rescat per al gremi editorial, ja prou afectat per la crisi. La cancel·lació d’activitats en torn als llibres em desanima no només pel poc pes que té la cultura a la balança en comparació amb l’apilotament a platges i bars, sinó també perquè després d’uns dies de llibertat condicional, és com tornar a ser presonera a dins de casa.

Tanmateix, la pràctica adquirida durant aquests mesos ajuda a fer-ho més suportable: no és el mateix un confinament per sorpresa com el del març que un confinament de nivell expert. També hi ha presons i presons, i tot i que m’han arrabassat un dels meus grans plaers, que és el de pul·lular per les llibreries, quedar-me a casa a la fresca amb un munt de llibres quan la calor bada les pedres no em sembla pas el pitjor dels càstigs.  Em fa l’efecte que les cadenes i els grillons mentals poden ser molt més feixucs, sobretot si t’impedeixen veure el ventall de possibilitats que sí que tens al teu abast.

Això em recorda un conte de l’espectacle «Sabir, sabir», inspirat en la lingua franca o sabir. La història la vaig trobar camuflada en un entremès de Cervantes, i ja llavors em va semblar una troballa, doncs havia arribat a odiar profundament aquest conte perquè em vaig fer un tip d’escoltar-lo anys enrere, quan un famós escriptor d’autoajuda el va incloure en un dels seus llibres. Redescobrir-lo a La gran sultana li va retornar la dignitat merescuda, doncs va fer palès que la història ja circulava de boca a orella al segle XV. Potser vingui de molt abans i tot, però m’agrada imaginar el seu naixement en alguna masmorra a la riba de la Mediterrània com les que devia conèixer molt bé Cervantes, a qui sembla que, com al protagonista de la història, el captiveri no li va fer perdre el sentit de l’humor ni el gust per la vida.

Així doncs, donat que avui no puc celebrar el Dia del Llibre d’estiu segons el programa tal com va passar amb el de primavera, se m’ha acudit enregistrar-vos des de la fresqueta del meu calabós el conte del presoner que va rescatar per a nosaltres segles enrere un dels grans de la literatura. I ja que segons diuen el 23 d’abril, a més de Sant Jordi, es commemora el dia de la mort de Cervantes i de Shakespeare, com que mai he entès aquest estrany costum de conciliar morts amb efemèrides, se m’acudeix que res no ens impedeix inaugurar avui una nova tradició i establir el 23 de juliol com una celebració no de la mort de Cervantes, sinó de la seva vida. I de la de Shakespeare, i de tants altres (inclosos llibreters i traductors, editors i correctors…), doncs són les vides que van viure i que els va dur fins a l’escriptura les que ens permeten cada dia volar lluny i viure altres vides des de la nostra butaca.

Bona tarda, bones lectures i bons contes!

Escolta El presoner a Soundcloud

Una respuesta a “Cervantes conta”

  1. Anna dice:

    Moltes gràcies Susana per explicar-nos aquests contes tan meravellosos i transportar-nos al llarg del temps i diferents móns.

Responder a Anna Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.