feliç 2019
31/12/2018 - bloc
Léeme en Castellano
Read me in English
Com ja és tradició, per donar la benvinguda a l’any nou us regalo un conte, aquest cop de la mà de Penninah Schram, una meravellosa narradora que he descobert fa poc i que ha dedicat la seva vida a recollir i contar contes, cançons i proverbis de la tradició jueva. La història que he triat, on també apareix un arbre, procedeix d’un conte del Talmud (Ta’anit 23a) que li contava la seva mare, qui també l’havia escoltat sovint al seu pare… Deixem doncs que el conte segueixi el seu viatge en el temps, i nosaltres amb ell:
Moltes són les històries que es conten sobre Honi ha-Ma’agel, el Creador de Cercles, un savi que tenia la rara habilitat d’atraure la pluja. En èpoques de sequera, en Honi dibuixava un cercle al terra, s’hi ficava a dins i després de fer unes pregàries especials, o de discutir acaloradament amb el seu déu, doncs li agradava parlar-li de forma directa, diuen que la pluja sempre arribava. A en Honi també li agradava molt sortir a passejar i descobrir el món i les seves meravelles. Diuen que un dia tot passejant es va trobar un home que plantava un garrofer.
En Honi es va aturar davant de l’home i li va demanar quants anys trigaria en donar fruit aquell arbre, doncs sabia que el garrofer és un arbre de creixement molt lent. L’home li va respondre tranquil·lament:
―Setanta anys.
―I creus que viuràs setanta anys per arribar a veure els fruits d’aquest arbre?
―Potser no. Però quan vaig arribar al món, vaig trobar molts garrofers que el meu pare, el meu avi i els que hi havia abans que ells van plantar en el seu moment. I així com ells van plantar arbres per a mi, ara estic plantant arbres per a que els meus fills, els meus nets i els que vinguin després puguin menjar-ne els fruits i gaudir de la seva ombra.
Us desitjo un any 2019 feliç i frondós!
4 respuestas a “feliç 2019”
Deja un comentario
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Bona Annada,
Lo poton,
Marianne
Bona Annada, Marianne! Quin gust poder entendre’ns en occità-català 🙂
Bonic de veritat. Molt adequat per auests temps en que priva la cultura de la immediatesa: tot per avui, usar i llençar.
Gràcies Josep Maria, me n’alegro que t’hagi agradat. La veritat és que sovint em sento fora de lloc en aquesta cultura de la immediatesa: sóc d’anar a poc a poc, com els arbres, potser per això m’agraden tant. Una abraçada!