susana tornero

Cinc anys enrere vaig publicar com a primera entrada de l’any un conte per desitjar un bon any a seguidors i passavolants d’aquest bloc, i des de llavors no havia deixat de fer-ho fins que el mes de desembre passat, de cop i volta, vaig descobrir que la meva pàgina web (i el bloc que incloïa) havia desaparegut de l’espai virtual. La companyia d’allotjament web es va esfumar,i amb ella, totes les pàgines que allotjava, deixant enrere un munt d’usuaris irats.

El més curiós de la història és que això va passar l’any 2009: el meu lloc web ha seguit en funcionament fins el desembre de 2015, quan en realitzar una migració dels dominis, la pàgina es va esvanir. Resulta que el web que heu pogut llegir tots aquests anys era una il·lusió, con el reflex d’una estrella extingida anys abans en una galàxia molt llunyana. I la veritat és que m’ha donat una alegria descobrir que de tant en tant passen coses misterioses i inexplicables.

Afortunadament, el dissenyador tenia còpia d’alguns arxius i tot seguit va anar per feina, i tot i que en algunes seccions hem hagut de partir de zero, ben bé un mes després, vet aquí el nou lloc web, en un format compatible amb les aplicacions mòbils actuals. La migració del bloc, però, ha estat complicada. Encara falta pintar una paret aquí, penjar un quadre allà… Però he decidit publicar-la per a que ningú es pensés que he estat engolida per un forat negre. S’agraeixen suggeriments i localització d’errades.

Per això el conte de 2016 arriba, doncs, amb retard, i en una pàgina nova de trinca. M’ha fet il·lusió saber que alguns l’havíeu trobat a faltar, així doncs, aquí el teniu: espero que gaudiu del conte, i de l’any.

«Diuen que una gran tempesta va arrossegar a una platja milers d’estrelles de mar. Es van quedar allà, escampades damunt la sorra, a punt de morir sota el sol. I llavors passen dos homes. Un d’ells s’ajup, agafa una estrella de mar i la llença a les ones. Es torna a ajupir, n’agafa una altra, i una altra…

L’altre home li diu:
—Què fas? Que potser et penses que podràs llençar-les totes al mar? Ets boig!

I el primer home li respon:
—¿Quina d’aquestes estrelles que estic tornant al mar creus que dirà que estic boig?»

Los comentarios están cerrados.