susana tornero

El passat diumenge dia 9, al Museu Etnològic de Barcelona, aquells que mai no havíem sentit parlar dels mekeos, els vam poder situar en el mapa, concretament a Nova Guinea, gràcies al material recollit pel pare Xavier Vergés, missioner que va viure en aquelles terres prop de 40 anys. Va ser un plaer poder escoltar de veu dels seus parents, amics i coneguts, les mil i una anècdotes que han poblat durant molts anys de feres salvatges, danses rituals, arbres exòtics i milers d’insectes increïbles l’imaginari dels argentonins, d’on era fill aquest missioner aventurer, un home que tothom qui el va conèixer el recorda amb gran afecte.
M’imagino com hauria estat la meva infantesa amb un oncle així d’aventurer, que tant et podia explicar com era la boca badada d’un cocodril, fins la manera com les serps atacaven les seves víctimes, deixant-se caure dels arbres per estabornir-les amb tot el seu pes.
En una època on viatjar a llocs exòtics és aparentment a l’abast de tothom, resulta encara més admirable conèixer les peripècies dels exploradors i missioners que van triar el camí de l’aventura amb molts pocs recursos però una gran ànsia per conèixer altres móns i altres costums.
Vaig sortir d’allà plena d’imatges d’aquelles terres, i les peces de la nova exposició de la zona de Papua Nova Guinea, que ara destaquen amb especial força, encara van acolorir-les més. Jo de moment ja he encarregat el llibre Mosaico Papú d’en Xavier Vergés. I us recomano que feu el mateix, la lectura promet, tot i que no serà el mateix que sentir-ho de la seva veu, o de la veu dels seus.

Los comentarios están cerrados.