Vet aquí el conte per donar la benvinguda al 2026. El 2025 ha estat ple de canvis, i pel que fa als contes, ple de petits progressos. Un d’ells és sobretot el poder tornar a gaudir dels contes des d’una perspectiva més relaxada. He passat de narradora vocacional a vacacional, participant en diferents festivals on m’he pogut retrobar amb companys d’ofici i a la vegada conèixer narradores i narradors amb qui encara no havia tingut el plaer de coincidir. També he pogut col·laborar en la rebotiga dels contes, escoltar, divagar, comentar, donar un cop de mà a projectes sense ànima… I tot això ha influït en l’elecció del conte que dona la benvinguda a aquest nou any. M’encantarà escoltar els vostres comentaris sobre aquesta història, doncs ben segur que a cada persona li transmetrà quelcom nou; per part meva crec que mentre hi hagi avis com el d’aquesta història, i nets amb oïdes atentes, hi haurà esperança.
Les dues sandàlies
Conten a la Índia que un dia un avi viatjava en tren amb el seu net. De sobte, el vagó va fer un gran sotrac i una de les sandàlies de l’avi va sortir disparada i va caure a l’exterior.
Immediatament es va treure l’altra sandàlia i la va llançar fora.
En veure-ho, el seu net va exclamar, sorprès:
― Per què has fet això, avi?
― A mi una sola sandàlia ja no em fa cap servei. I tampoc li servirà de res l’altra a qui la trobi. Millor doncs que les trobi totes dues.
Bon any i bons contes