Aquest cap de setmana Guadalajara es transforma en una ciutat mítica amb la celebració del 34è Marató dels Contes. M’encanta el moment d’arribar, quan només de començar a caminar pels seus carrers començo a trobar-me narradors d’ací i d’allà, persones amb qui he compartit contes i experiències, i ens aturem un moment, i passem d’un record a l’altre. És un xic com transitar per un metaconte, per una història dins d’una història, que alhora amaga una altra història, obrint infinites possibilitats. Aquesta forma narrativa mil·lenària, coneguda com a tècnica de les caixes xineses, molt utilitzada en literatura moderna, era ja àmpliament coneguda abans que existís l’escriptura, com ho fan palès nombrosos relats orals èpics i mitològics. Per aquest motiu resulta tan inspirador narrar el Rāmāyaņa, o més ben dit, algunes històries de Rāma, al saló xinès del Palau de la Cotilla de Guadalajara, decorat amb delicat paper d’arròs pintat a mà a l’estil de la dinastia Qing. Contemplar aquests dibuixos em recorda com veig les històries quan les narro: per a mi són paisatges plens de detalls, i malgrat haver-les narrat moltes vegades, gràcies a l’escolta del públic, que cada vegada és únic i singular, sempre hi descobreixo coses noves. Aquesta vegada m’he premiat a més amb l’extraordinària edició del Rāmāyaņa de Vālmikī publicada per Atalanta el 2023, amb una exquisida traducció de Roberto Frías a partir de l’edició d’Arshia Sattar de 1996, qui va traduir el poema del sànscrit, i la seva lectura m’ha aportat nous matisos. Diuen que el millor és sempre llegir l’original, però amb un text com el Rāmāyaņa, d’arrel oral, aquesta consideració em sembla qüestionable, doncs malgrat que la versió més coneguda del Rāmāyaņa, precisament el poema de Vālmikī (qui també apareix en una història dins de la història) sembla que sigui obra d’un sol autor, molts estudis indiquen que la història de Rāma ja feia molt que viatjava de boca en boca quan Vālmikī va escriure el seu poema. Cada versió ens permet gaudir més a fons de la història.
També m’ha acompanyat en aquesta recreació el fantàstic assaig Three Hundred Rāmāyaņas del lingüista, folklorista, poeta i traductor A. K. Ramanujan, qui vint anys enrere em va obrir les portes al folklore indi amb el seu llibre Cuentos populares de la India de Siruela, que em van recomanar al seu torn Elena Pérez i Marta Guijarro justament als jardins del Palau de l’Infantat de Guadalajara, tafanejant entre les parades de llibres, quan el meu viatge a l’Índia era tan sols un esborrany. I així podria seguir obrint caixes i més caixes…
Si teniu curiositat per conèixer no només aquesta fantàstica epopeia, sinó un munt d’històries mítiques de boca de narradors d’ací i d’allà, us animo a apropar-vos a Guadalajara aquest cap de setmana. Segur que tornareu amb molt que contar.
34ª Marató dels Contes de Guadalajara
Monucuentos
dissabte 14 de juny a les 12 h
L’anell de Rāma
Palau de la Cotilla, Saló xinés
Plaza marqueses de Villamejor, s/n (Guadalajara)
Narració en castellà
Públic adult